RSS

CURTÓ, 2.

Wed, 16 May 2012 17:31:38 +0200

Secretaria i Sectorial de Cultura del PSC.

"El cinema espanyol, en coma induït"

Tue, 15 May 2012 14:59:57 +0200

La reducció dels pressupostos que el govern d'Espanya destinarà a donar suport a la producció cinematogràfica aquest any 2012 és espectacular. Algú podrà afirmar que és conseqüència de la crisi econòmica, però hi ha raons sòlides per pensar que, fins i tot en plena normalitat, la retallada hauria estat igualment important. Em temo que els conservadors espanyols i els seus aliats liberals han volgut exemplificar...

15 de maig: Jordi Martí a Tribuna Ateneu

Mon, 14 May 2012 20:15:05 +0200

En un context de crisi i de canvi global sembla que Barcelona renunciï a ser ella mateixa. Cal generar un nou dinamisme a la ciutat, un moviment urbà que torni a posar-nos a l’avantguarda social, econòmica i cultural de les ciutats del món. El president del Grup Municipal Socialista , Jordi Martí, parlaràdemà dimarts, 15 de maig, a partir de les 13.45 hores, de com Recuperar l’ànima de Barcelona, títol de la seva intervenció.

Ho farà en el dinar debat Tribuna Ateneu, organitzat per l’Ateneu Barcelonès, que presentarà i moderarà Miquel Roca i Junyent i Pilar de Torres, vicepresidenta segona de l’Ateneu.

"Desterrar la por, recuperar l'alè"

Mon, 14 May 2012 20:22:26 +0200

La crisi econòmica i l'atur que provoca són, sens dubte, els principals problemes de Barcelona. La crisi, a la nostra ciutat, té rostre: els més de 100.000 aturats; persones que amaguen una tragèdia. Persones que viuen amb la sensació d'haver perdut el lloc a la ciutat. Quan el percentatge s'enfila a nivells com els actuals, l'amenaça de l'atur sociabilitza el seu tràgic alè i creix la sensació de vulnerabilitat en àmplies capes socials. La incertesa en l'avenir i la por són conseqüència de la greu situació per la qual passa el nostre país, però acaben esdevenint el principal impediment per generar noves dinàmiques socials, econòmiques i culturals que sacsegin tota la societat. En una col·lectivitat atemorida augmenta la incapacitat de trobar solucions i portes de sortida als problemes i reptes reals. L'atur i la crisi econòmica són el problema, fins que la por les substitueix per elevació.

La política, sempre empeltada dels estats d'ànim de la societat, viu molts perills en entorns atemorits, i acaba incubant o el populisme que cerca la causa de tots els mals en un enemic exterior, o la culpabilització col·lectiva de la crisi per excessos del passat i la necessitat conseqüent d'una dura penitència. Avui a Catalunya, per alguns, Espanya s'ha convertit en l'única causa de tots els infortunis que patim, i en canvi a Espanya, l'autoinculpació col·lectiva, la repetició inacabable dels excessos del passat, permet justificar l'aprimament de l'Estat del benestar i la retallada generalitzada de drets socials. Hi ha un fons de veracitat en l'origen de totes dues argumentacions. En el primer cas, Catalunya contribueix en la mitjana del període 2005 per sobre del seu PIB i rep un punt i mig per sota de la seva població. En el segon, existeix un nivell d'endeutament -públic i especialment privat- molt per sobre del que seria raonable. Però ni el dèficit fiscal és la causa de la crisi a Catalunya, ni tots tenim, ni de bon tros, la mateixa part de responsabilitat pel que fa a l'endeutament. Posar en la justa mesura cadascun dels elements és la millor manera d'entendre la complexitat de la realitat.

En aquest context, el paper de Barcelona és fonamental; la ciutat pateix les conseqüències de la crisi però en canvi manté el seu prestigi internacional, continua sent locomotora econòmica del país -capdavantera en exportacions i turisme-, té un ajuntament sanejat econòmicament i amb capacitat d'inversió, i disposa, encara, d'un nivell raonable de cohesió social. El perill és que Barcelona, atrapada entre un discurs sobiranista que l'exclou i l'onada indiscriminada de retallades en tots els àmbits, vagi apagant-se i perdent l'alè. D'ençà de les darreres eleccions municipals, ja fa un any, el govern Trias s'ha recolzat en la inèrcia d'una administració municipal que funciona, ha subordinat el seu paper al Govern català i ha estat incapaç de construir un projecte, d'imprimir l'energia necessària per adaptar la potent maquinària municipal als reptes complexos de la realitat d'avui. A aquesta incapacitat s'hi afegeix la minoria i debilitat política del Govern, pal·liada pels acords amb el PP, que han suposat l'aposta per un model situat als antípodes de la Barcelona dels darrers anys.

Una vegada més, els socialistes ens hem ofert a col·laborar, aquesta vegada per definir un full de ruta, el pla d'actuació municipal, que permeti recuperar el lideratge a l'ajuntament, sortir de la paràlisi actual i dibuixar una alternativa a les retallades indiscriminades i als projectes, com Eurovegas, que van en direcció contrària al model de la ciutat. Inversions productives per sortir de la crisi i polítiques d'ocupació, aposta per l'educació i la cultura com a pilar bàsic de futur, polítiques socials actives amb especial atenció a l'habitatge i als desnonaments, un urbanisme contingut basat en el reciclatge urbà que fugi de qualsevol grandiloqüència, l'exigència a la Generalitat perquè compleixi els compromisos amb Barcelona i la defensa de la ciutat davant de qualsevol instància de govern, són els objectius de les 100 mesures amb les quals els socialistes volem contribuir a obrir una nova etapa.

El Govern ha acceptat seure per parlar-ne. Ara caldrà veure si al darrera del gest hi ha la seriosa voluntat d'iniciar un canvi de rumb, de parlar amb franquesa i escapar-se, una estona, de la teatralitat de la política. Els ciutadans ho estan esperant.

Diari Ara: Un article de la diputada Consol Prados

Fri, 11 May 2012 17:16:50 +0200

Els darrers esdeveniments en el si del departament de Cultura aporten desorientació i manca de lideratge a un sector en crisi que necessita una política cultural i una conselleria fortes.
En aquests moments, el conseller manté un secretari general qüestionat i amb falta de credibilitat, en la mesura que està sota investigació pels seus afers a l'Associació Catalana de Municipis . Des del més absolut respecte a la presumpció d'innocència i amb independència de la legalitat dels fets, el silenci i la passivitat del conseller Mascarell és de dubtosa ètica política.

Fa pocs dies també hem conegut la incorporació del fins ara director de l'Institut Català de les Empreses Culturals , Fèlix Riera, a la direcció de Catalunya Ràdio. Significativa, si més no, la incorporació d'un càrrec polític orgànic a la direcció d'un mitjà públic. Però pel que fa a la conselleria, el perfil del proper director de l'ICEC ens mostrarà quines són les prioritats del conseller: si serà donar l'impuls que la cultura necessita en moments de trànsit des d'una economia de la subvenció fins a un altra de caire més financer, o si novament es tractarà d'un repartiment de càrrecs entre els partits que formen la coalició de govern. Ateses les seves circumstàncies personals, caldrà veure si el conseller pot fer valer la seva pretesa independència o si serà presoner dels criteris partidistes del govern del qual forma part.

¿Aprofitarà Ferran Mascarell per fer una reestructuració del departament d'acord amb els reptes que el sector cultural té en aquests moments?

El temps passa, i més enllà de les declaracions d'intencions del conseller, cal arremangar-se, liderar polítiques efectives i prendre mesures, que són urgents, davant la recessió que afecta la producció cultural i les polítiques que la sostenen. Semblaria que, davant l'ofegament d'altres serveis públics bàsics com l'educació i la sanitat, reivindicar en veu alta "prou retallades a la cultura" no és popular, però cal saber que reduir les sempre minses inversions en cultura ens empobreix individualment i col·lectivament. Els recursos públics destinats a la cultura per la Generalitat s'han reduït en els darrers 2 anys un 20%, la qual cosa ens allunya molt del promès 1% del pressupost global de la Generalitat, una circumstància que indica la progressiva pèrdua de centralitat de les polítiques culturals en les prioritats del Govern.

Apunto algunes qüestions que il·lustren la falta de compromís, l'escàs criteri i la desorientació d'un departament de Cultura amb tants i tants problemes que demanen solucions urgents.
Cinc mesos després de la dimissió dels membres del CoNCA i de la modificació de la seva llei, no s'han nomenat els nous consellers ni s'han definit amb precisió les seves noves funcions. Si la cultura no la fa un govern, sinó la societat, la inexistència del CoNCA genera un buit que resta tota legitimitat a aquesta formulació tan genèrica com encomiable.

Tampoc no coneixem les propostes de la conselleria sobre les actuals dificultats de gestió dels grans equipaments culturals públics, abocats a una successió de retallades sense modificacions programàtiques. Excusar-se, com ha fet Ferran Mascarell, en "un dèficit d'Estat" no és una solució propositiva. Hi ha problemes de governança i de finançament, de creació de públics, de sostenibilitat, d'adaptació a la societat digital, que requereixen reformular les seves funcions culturals a partir d'un nou consens social i institucional que no s'aborda obertament.
No podem defugir els efectes de la crisi sobre el sector cultural, perquè la cultura no és un luxe, no és una despesa extraordinària, és una inversió de futur amb indubtables efectes multiplicadors. Empobrir-nos culturalment ens empobreix socialment i econòmicament. Creadors, gestors, emprenedors i empreses del sector viuen una situació molt delicada per la falta d'un model econòmic que faciliti el desenvolupament de la producció de béns intangibles. Les solucions per al sector cultural no depenen tant de l'existència de grans pressupostos com d'un marc que li permeti aprofitar les possibilitats d'una nova economia. I en aquest aspecte la conselleria sembla aturada en models antics que, a més d'ineficàcia, només aporten continuïtat i empobriment. Heus aquí la falta de resposta als problemes de gestió dels drets d'autoria, dels buits legals en qüestions laborals, dels mercats digitals, del finançament empresarial o dels clústers estratègics.

Una prova de tot això és la falta de lideratge per endegar un acord nacional per la cultura, anunciat però aturat. Cada dia és més clar que no és només el sector cultural el que ha de consensuar objectius comuns, sinó que és la cultura, tota plegada, la que ha d'acordar amb la societat què se n'espera.
Incògnites que cal resoldre i lideratge que cal exercir perquè la cultura sigui un element de centralitat social i política. Ara per ara, no és el cas.

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) escull nou director

Fri, 11 May 2012 17:25:06 +0200

324.cat

Antón Reixa és, des d'aquest dimarts, el nou president de la Societat General d'Autors i Editors . La nova junta directiva de l'entitat l'ha escollit per 24 vots a favor. L'altre candidat, José Luis Fernández Sastrón, ha aconseguit 11 suports, i dos membres de la junta han votat en blanc. Escriptor, músic, director i productor de cinema, Reixa, de 55 anys, té el repte de superar la polèmica gestió d'Eduardo "Teddy" Bautista a la SGAE.

Antón Reixa va prometre transparència i diàleg per refundar una SGAE esquitxada per la polèmica després de la detenció de 9 dels seus directius fa 10 mesos, entre els quals hi havia l'aleshores president del consell de direcció, Teddy Bautista, acusat de desviar més de 300 milions d'euros i que es va garantir una jubilació d'or.

Reixa, nascut a Vigo, va guanyar les eleccions a l'entitat amb la candidatura Aunir. És conegut com a cantant del grup Os Resentidos, grup que va deixar. Autor del poemari "As ladillas dos travesti", està al darrere de la productora de vídeos Videoesquimal i ha dirigit videoclips per a grups com Duncan Dhu, a més de treballar amb Joaquín Sabina i Siniestro Total. Ha adaptat al cinema la novel·la "El lápiz del carpintero", de Manuel Rivas. Ha treballat a la televisió gallega i també ha escrit obres de teatre. Actualment prepara un musical sobre la música gallega dels 80.

El govern espanyol amplia les retallades als equipaments culturals catalans

Fri, 04 May 2012 17:49:10 +0200

El Punt - Avui

El PP resta encara més

El govern espanyol amplia les retallades als equipaments culturals catalans

Treure inversió d'un equipament per posar més diners en un altre. La qüestió, però, és que la caixa estatal sempre quadri. Ahir, en el primer tràmit d'acceptació d'esmenes als pressupostos de Rajoy per al 2012, el PP va fer valdre la seva majoria per descapitalitzar encara més les institucions i museus catalans. Si bé es tracta de quantitats poc elevades –sumen prop de 130.000 euros– en comparació amb el conjunt de fortes retallades que ja incloïen aquests comptes –uns deu milions d'euros– el portaveu adjunt de CiU, Pere Macías, destacava el caràcter simbòlic del fet que s'afegeix al “menyspreu” que demostren cap a Catalunya.

Concretament, el PP ha restat 78.000 euros a l'Institut d'Estudis Catalans perquè s'havien adonat que no havien invertit prou a l'Acadèmia de la Llengua Gallega. Pe raons similars, s'han tret 25.000 euros al MACBA i també al MNAC per incorporar-los a l'IVAM. Macías afegia que no li sembla malament que es doti de pressuposts aquests equipaments`; el que li resulta “indignant” és que es faci en detriment d'unes institucions que ja havien quedat prou tocades. “És una falta de respecte”, concloïa.

Una situació que també havia estat denunciada per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell en anteriors visites a Madrid per reunir-se amb membres del govern del PP, usant l'argument que mentre que als museus catalans se'ls resta, a El Prado i al Reina Sofia se'ls ha millorat el finançament.

"Pel coneixement i la cultura, nosaltres votarem François Hollande"

Fri, 04 May 2012 18:03:02 +0200

Le 3 mai, plus de trois cents personnes issues de la société civile ont affirmé leur soutien à François Hollande. Dans une lettre ouverte, ils développent les raisons qui les poussent à voter pour lui au second tour.

Jeanne Balibar, Christian Boltanski, Marcial Di Fonzo Bo, Philippe Grimbert, Christophe Honoré, Alexis Jenni, Pierre Rosanvallon, Jean Jacques Sempé et de nombreux autres affirment qu' "il est temps qu’arrive le changement dont notre pays a besoin"....

"Nous, citoyens, étudiants, acteurs de l’éducation, des universités, de la recherche, de la médecine, des arts et de la culture, quels qu’aient pu être nos votes au premier tour de l’élection présidentielle, appelons l’ensemble des Français à voter François Hollande le 6 mai prochain.

Nous venons d’horizons différents, nous avons sur bien des sujets des positions divergentes voire opposées, nous ne partageons pas nécessairement toutes les options du candidat de la Gauche. Mais une même exigence républicaine nous rassemble : celle d’un pays uni par sa langue et ses valeurs, fondé dans l’histoire par l’esprit d’égalité et de justice, terre d’accueil à chaque génération.

Dans chacun des domaines que nous représentons – les sciences humaines et sociales, les sciences exactes, la médecine, la littérature, la philosophie, le journalisme, les arts – la France ne serait pas la France si elle avait refusé de s’ouvrir aux autres. La France ne serait pas la France si elle n’avait pas toujours promu les valeurs de l’intelligence, de la curiosité, de la découverte, de la réflexion et de la générosité dans le respect des droits de chacun.

Depuis cinq ans, la droite au pouvoir a ouvertement méprisé les savoirs et la culture au détriment de l’intérêt général. Soucieuse de saborder l’État social et éducateur que nous avons hérité des combats et des politiques publiques du siècle dernier pour lui substituer un État entrepreneurial dont les credo sont la concurrence et la rentabilité, elle s’est attaquée à nos écoles, à nos universités, à nos laboratoires et à nos institutions culturelles pour y appliquer une idéologie managériale, y normaliser la précarité parmi les personnels et y subordonner la production et la diffusion des savoirs aux exigences de la compétitivité économique.

À l’école, la majorité sortante ne s’est guère souciée des dommages irréparables que pouvaient causer à l’éducation de nos enfants la fermeture de certaines classes et la surcharge de certaines autres, la suppression de dizaines de milliers de postes de personnels encadrants, l’envoi sur le terrain de jeunes enseignants dont la formation a été détruite, la disparition des réseaux d’aides pour les élèves en difficulté, l’arrestation de parents d’élèves étrangers devant leurs enfants à la sortie de nos établissements, l’assouplissement de la carte scolaire dont on sait qu’il a aggravé la ségrégation sociale et territoriale.
À l’université et dans la recherche, des milliards supplémentaires ont été abusivement annoncés et qui, soit n’ont jamais été alloués, soit ont été distribués sans tenir compte des besoins ni du principe d’égalité républicaine. Notre système universitaire en souffre désormais terriblement : taux d’échec qui explosent pour les étudiants en premier cycle, universités au bord de l’asphyxie financière , pilotage politique de la recherche au mépris de la démocratie et de la collégialité, précarité accrue pour les personnels, évaluations opaques, effort de recherche en baisse qui relègue notre pays en queue du peloton européen, circulaires xénophobes dignes d’un autre âge.

A l’Hôpital public, fleuron de notre système de santé, la rationalité budgétaire, le souci de favoriser le privé à tout prix sont en train de détruire notre travail au détriment des malades.
Les coupes claires dans les budgets, la dérégulation des politiques publiques et l’abandon de l’ambition émancipatrice de la connaissance caractérisent tout autant l’action de la droite dans le secteur culturel. Le ministère de la Culture n’est plus que l’ombre de lui-même, le réseau culturel français à l’étranger s’est vu peu à peu dépecé et les transferts de charges non compensés ont étranglé nos collectives locales, contraignant beaucoup de nos lieux artistiques et culturels à la fermeture et leurs équipes à la précarité, empêchant de surcroît le déploiement d’initiatives portées par les nouvelles générations.
Depuis quelques jours, à ce bilan désastreux, s’ajoutent des propos qui blessent les républicains. Nous pensons que l’élection présidentielle et le désir d’être élu ou réélu ne légitiment pas tout et certainement pas que la France y perde son âme. Il y a danger en Europe; un peu partout ailleurs, ressurgissent les mêmes démons, nous n’en voulons pas en France.

Il est temps qu’arrive le changement dont notre pays a besoin. À l’occasion du deuxième tour de l’élection présidentielle, François Hollande en porte les couleurs.

Il s’est engagé à refonder l’école, dans le respect du service public et du principe d’égalité qui sous-tend ce dernier. Il a décrété la « mobilisation générale » pour la réforme des premiers cycles, un plan national de la vie étudiante pour aider chacun à réussir, et a promis la tenue d’assises démocratiques de l’enseignement supérieur et de la recherche pour restaurer la confiance perdue avec la communauté universitaire.

Il a aussi annoncé un plan national pour l’éducation artistique, une loi d’orientation sur le spectacle vivant, la définition de contrats entre l’État et les collectivités locales pour un maillage culturel de tout le territoire, le vote d’une loi signant l’acte 2 de l’exception culturelle française, afin de concilier droits des créateurs et accès à la culture et à la création artistique. Il a promis de redonner à l’hôpital sa place au cœur du système de santé.

C’est pourquoi, le 6 mai, nous soutiendrons François Hollande. Nous conserverons bien entendu notre liberté de pensée et d’expression et revendiquerons, dès le 7mai, le droit à la critique : ce soutien n’est pas un blanc-seing. Cependant notre conviction forte est que la France ne peut plus supporter ces clivages, ces stigmatisations et ces dénonciations: Français contre étrangers, fonctionnaires contre « vrais travailleurs », France authentique contre celle des « élites »…

Nous croyons au contraire que notre pays a besoin d’être pacifié, réunifié. Nous faisons confiance à François Hollande pour redonner leur légitimité aux corps intermédiaires, rétablir les indispensables contre-pouvoirs, savoir rassembler, dans les épreuves comme dans les joies, nous faire sentir à tous que la France est notre bien commun.

Le savoir et le partage de la connaissance, sous toutes leurs formes, sont les seuls moyens pour exister et progresser dans le monde d’aujourd’hui. La France ne peut rester grande que par ses valeurs, sa culture, son ouverture au monde. Nous refusons le rétrécissement et l’abaissement intellectuels auxquels on assiste actuellement.

Voilà pourquoi, le 6 mai, nous voterons François Hollande

Article "Más ciudad, más Europa"

Fri, 04 May 2012 17:40:04 +0200

Los recortes presupuestarios y de derechos sociales alcanzan el lenguaje político. Existen términos que se minimizan o desaparecen mientras otros retoman presencia y actualidad. Ciudades uno que tiende a diluirse, a transformarse en simple contenedor de problemas y conflictos sociales. Fíjense en Barcelona. La ciudad de los prodigios, capaz de inventarse un Eixample que facilitó la revolución industrial o unos Juegos Olímpicos que servían de excusa para finalizar la modernidad a finales del siglo XX, ha quedado chamuscada por imágenes de contenedores en llamas o nuevos formatos de barraquismo urbano. La ciudad ha sido siempre escenario del conflicto social. El espacio público ha sido una suerte de ágora donde la diversidad se encuentra, se interpela y, en cierto modo, negocia cuotas de poder y representatividad. Pero en lo que algunos denominan relato de ciudad existe una premisa que nunca deberíamos olvidar: la capacidad de hacer frente a los retos que el mundo le plantea. La ausencia de relato significa no encontrar la manera de afrontar con esperanza el futuro, dejar de ser ciudad para convertirse en un mero espacio urbanizado, en contenedor de problemas globales.

El siglo de las ciudades, como algunos lo bautizaban, sigue siendo, paradójicamente, el tiempo de los Estados. Ni la Europa actual, incapaz de dibujar un proyecto global y compartido, ni el papel de las ciudades y sus gobiernos locales son suficiente contrapeso al rol de los Estados nación. Incluso en Cataluña parece imposible construir ningún relato que no pase por dotarse de un Estado propio. Las lógicas y dinámicas del primer mundo exigen mejorar y aumentar la gobernanza en ambos extremos: estructuras supranacionales capaces de enfrentarse a la dictadura —el término no es exagerado— del capitalismo financiero y gobiernos locales fuertes y con proyectos sólidos que permitan convertir las ciudades en sujetos políticos activos, capaces de insertarse en las lógicas económicas globales y ganar el combate de la justicia social. Algo que en Barcelona hemos sabido hacer durante tantos años.

Para que las ciudades sean la solución y no el problema son exigibles más competencias y más recursos. Los gobiernos locales, a su vez, deben reorientar sus estrategias. En primer lugar, la inversión ha de saltar de la piedra al capital humano: es momento de invertir en educación, investigación, desarrollo, cultura y creatividad. El centro de atención, hoy, es la mejora de las competencias de la ciudadanía, no el embellecimiento o la transformación física. En segundo lugar, constatar que ciudad no es igual a municipio; es decir, el entorno urbano en el que los ciudadanos resuelven sus necesidades básicas está conformado por diversos municipios. De la misma manera que Europa deberá quedarse con una parte cada vez más importante de la soberanía estatal, las autoridades municipales han de ceder competencias y capacidad planificadora a los gobiernos metropolitanos: el municipio gestiona competencias, la ciudad define y lidera un proyecto urbano. El tercer y último elemento, mantener y mejorar el salario indirecto, el conjunto de prestaciones y servicios públicos de los que gozan los ciudadanos. El Estado de bienestar se ha caracterizado por una redistribución de la riqueza a través de la prestación de servicios públicos básicos, la ciudad complementa esta función con estrategias propiamente urbanas: eliminación de guetos, calidad y sostenibilidad del espacio público, movilidad y transporte público, políticas de vivienda, interculturalidad… Políticas que llenan de sentido el derecho a la ciudad, el derecho a vivir, participar y formar parte de un entorno de escala humana.
Hacer frente a las perversiones de un estadio avanzado de capitalismo que pone en riesgo la sostenibilidad económica, social, ambiental y cultural de la sociedad es el reto del mundo globalizado. Si quiere triunfar, una receta de éxito: más ciudad y más Europa.

CURTÓ, núm 1

Thu, 26 Apr 2012 17:16:56 +0200

Per a aquest digital de Cultura del PSC hem volgut recuperar del passat el nom de CURTÓ.

L’origen de l’ús de CURTÓ prové de la seva elecció per a unes primeres jornades sobre cultura i municipi, celebrades a Saifores , un llunyà octubre de 1981. Segons el pròleg de Jordi Font, en la transcripció que va fer-se d’aquestes trobades, Curtó és la forma particular que pren en aquells indrets la paraula quartó i que expressa una mida agrària, és a dir, una determinada porció de terra de conreu; per extensió, li donaven un sentit d’àmbit de treball. També, Àngels Garriga, la mare de la Marta Mata, en un llibre seu per a infants va fer del mot Curtó el nom de ficció de Saifores.

Tots dos fets van determinar el nom d’aquestes jornades, especialment el primer; i és que CURTÓ, no va voler ser tan sols la celebració d’unes jornades més, sinó la inauguració d’un àmbit, l’inici d’un procés de relació i d’intercanvi entre tots els agents de l’acció cultural local. Aquest procés, segons les mateixes conclusions de les jornades, havia de permetre una reflexió generalitzada sobre la política cultural, la contrastació d’experiències en aquest camp i el disseny progressiu d’unes línies d’acció que configuressin una alternativa socialista capaç de respondre als reptes socioculturals que plantejava la Catalunya d’aquell moment.

Creiem que aquests reptes tornen a estar plenament justificats en la Catalunya actual; és per aquest motiu, i amb tota la modèstia que calgui, que hem recuperat aquest mot per ajudar-nos en un butlletí de caire informatiu amb el qual volem fer xarxa entre tots aquells que defensem una nova alternativa en polítiques culturals. Com a capçalera del nou digital de cultura, hem adaptat la il•lustració que va crear en exclusiva Albert Ràfols Casamada per a la publicació fruit d’aquelles llunyanes jornades de debat del 81.

Jordi Martí
Secretari de Cultura del PSC

La fiscalia investigarà el secretari general de Cultura

Fri, 20 Apr 2012 18:13:51 +0200

324.cat

La fiscalia investigarà el secretari general del departament de Cultura, Xavier Solà, per la seva gestió a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques .

Les diligències s'inicien amb la finalitat de comprovar la possible existència d'infraccions penals en les conductes dels que en aquell moment n'eren els màxims responsables, Josep Maria Matas i Xavier Solà.

La investigació va sorgir arran de l'aparició a la premsa d'informacions que apuntaven possibles irregularitats en el si de l'associació.

El número dos de la Conselleria de Cultura va comparèixer al Parlament, on va defensar que no s'havia enriquit a través de càrrecs públics i que no ha estat "art i part" en la seva activitat a l'ACM.

“No podem ser Massachusetts, Las Vegas i Ítaca alhora”

Tue, 17 Apr 2012 18:10:31 +0200

En el seu discurs de comiat l’exalcalde Hereu assegurava que s’aparta de la formació perquè el PSC no trigui 32 anys a recuperar l’alcaldia de Barcelona. El repte l’entoma Jordi Martí, convençut que han de “reconnectar amb els sectors més dinàmics de la ciutat”. Martí reconeix errors de gestió de l’època Hereu, com la reconversió dels ocellaires de la Rambla, i diu que deixa enrere l’oposició dura. Ja ha presentat un pla d’actuació municipal alternatiu al de CiU que limita la crítica al 10%.

Amb projectes tan polèmics com el de l’Eurovegas, ¿els serà difícil mantenir la idea d’oposició constructiva?

Hi ha dos models de ciutat: el de Trias-PP i el nostre, que estan a les antípodes, però podem trobar espais d’intersecció. L’alcalde és de la generació del nacionalisme conservador que tenia un fons humanista i consciència social i en la mesura que tingui ganes de despertar-la és més fàcil que ens trobem. S’ha de revelar contra els seus, ha de poder dir que no vol la marina de luxe al Port Vell o l’Eurovegas. Només tria la via fàcil.

¿Quina seria la via difícil en casos com el de la marina?

No estem en contra del luxe, el que no tolerem és que es posi al centre històric, en el que els barcelonins considerem el nostre port. Trias argumenta que el problema és que la concessió per al projecte la tenen al Port Vell i això és simplificar. No pot gestionar la ciutat en funció de les concessions. Si hi ha un clúster nàutic important i cal un espai perquè hi recalin els iots de luxe, em sembla molt bé, però si fem aquest pàrquing, no és necessari que sigui a la joia de la corona.

Diu que no avala la tesi d’Hereu que l’error de l’últim mandat va ser no saber-se explicar. ¿Què van fer malament per perdre l’alcaldia?

El referèndum de la Diagonal i la transformació mateixa de l’avinguda hi van tenir molt de pes. El Jordi [Hereu] es va presentar a les eleccions amb la paraula proximitat de bandera i era molt encertat per dir que el model de gran transformació de Maragall i Clos s’havia acabat. En la campanya del 2007 va parlar de plantar una llavor i començar de nou, però això necessitava temps i, a mitjans de mandat, hi va haver nervis, vam tornar als grans projectes i va semblar que tornàvem a la medicina d’èpoques esgotades.

Ho van pagar amb el referèndum.

En els processos de participació és bàsic no donar la sensació que estàs enganyant. Preguntar si la Diagonal havia de ser una rambla o un bulevard és ridícul. Pots preguntar si es vol el tramvia per la Diagonal o no, però no per la forma de l’avinguda, perquè et diran que això ho ha de decidir un expert.

Vist el resultat del referèndum, Trias descarta la connexió de tramvies per la Diagonal i la vol pel carrer Provença…

I és un error. Entendria que digués que no és prioritari, però fer-lo passar per Provença és una barbaritat.

Un altre projecte pendent és el de Glòries. ¿Si prospera el soterrament de la Gran Via sense que afecti el túnel ferroviari hi donaran suport?

Tinc molts dubtes tècnics. El nostre equip d’urbanisme ho va estudiar molt. Ara diuen que poden aconseguir una plaça plana, però em fa por que quan es concreti el projecte comencin a sortir els problemes.

Un dels problemes heretats del seu govern és el de la reconversió dels ocellaires de la Rambla. ¿Van ser prou diligents?

Ens vam equivocar en la primera decisió de reconvertir les parades. Si s’havia d’acabar l’activitat dels ocellaires, valia més treure’ls i no permetre-hi un altre tipus d’activitat comercial sense tradició.

Creu en el model Massachusetts?

No m’agrada gens dir que hem de tenir un model que ja han fet uns altres, perquè la realitat de cada lloc és diferent. Però el que trobo al·lucinant és que siguem Massachusetts, Las Vegas i Ítaca alhora. Que s’aclareixin. A Massachusetts hi ha coses importants, com l’aposta per la recerca, però nosaltres tenim altres dinàmiques. Barcelona ha de ser Barcelona. Hem de tornar a posar el carro darrere els bous.

De cara a les pròximes eleccions -si guanya les primàries del partit-, ¿preferiria veure-se-les amb Trias o amb Ferran Mascarell?

Amb el Ferran hi he treballat molts anys i el tinc en una altíssima consideració intel·lectual i política i com que vull que el meu rival sigui el millor possible estaria encantat de competir-hi. Amb Trias hi tinc molt bona relació i el respecto. Ha aconseguit guanyar en les eleccions que per a CiU semblaven més difícils, però encara ha de demostrar que pot liderar aquesta ciutat.

Entrevista de Maria Ortega per a l’Ara

Manifest dels treballadors del MACBA

Tue, 17 Apr 2012 18:03:08 +0200

El MACBA, ¿líder de l’art català o líder dels acomiadaments en museus de Barcelona?

Els treballaors del Museu d’Art Contemporani de Barcelona denuncien la contradicció que suposa que la Generalitat i l’Ajuntament el situïn com un dels eixos del sistema de l’art català, alhora que les dues administracions insten els responsables del Museu a retallar plantilla i activitat.

CRÒNICA D’UNA INCOHÈRENCIA

12 de setembre de 2011. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona sol·liciten a la direcció del MACBA en comissió delegada l’elaboració d’un informe sobre l’estat actual del sistema de l’art contemporani, que s’entrega el 9 de novembre de 2011.

7 de febrer de 2012. La Generalitat i l’Ajuntament manifesten públicament que és una prioritat assegurar i expandir el MACBA com a “aposta de país i com a capdavanter del sistema de l’art contemporani català”. A banda, reconeixen la necessitat de dotar de nous espais el MACBA per donar més visibilitat a la seva Col·lecció. Les localitzacions que es proposen són l’antiga capella del carrer Montalegre i l’edifici actual del FAD .

22 de febrer de 2012. La premsa anuncia que el MACBA creixerà gairebé 4.000 metres quadrats en els pròxims cinc anys en un edifici de nova planta en el carrer Montalegre .

7 de març de 2012. La Generalitat de Catalunya anuncia el nou Pla de Museus en què, per primera vegada, el MACBA s’equipara al Museu Nacional d’Art de Catalunya i, juntament amb aquest, el Museu Nacional de Ciències Naturals i el futur Museu Nacional d’Història de Catalunya , conformen els quatre pols del nou mapa museístic de Catalunya.

19 de març de 2012. Els càrrecs directius del MACBA informen els treballadors del Museu d’un nou pla de contingència exigit per les administracions i, en conseqüència, de la necessitat d’abordar l’acomiadament de prop d’un 10% de la plantilla i de reduir encara més l’activitat.

Els treballadors del MACBA s’enfronten avui a l’inici d’una sèrie d’acomiadaments i denuncien la falta de respecte de les administracions a tot un projecte d’excel·lència construït amb l’esforç i el rigor d’un equip completament identificat amb els objectius i entregat en el seu desenvolupament des del 1995.

Barcelona, 12 d’abril de 2012

"El conseller atribuye al director del MACBA..."

Tue, 17 Apr 2012 18:07:34 +0200

Barcelona. .- El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha atribuido hoy al director del MACBA, Bartomeu Marí, la responsabilidad y la decisión de los nueve despidos del museo anunciados ayer.

"La razón es simple: la dirección del museo ha considerado que con los recursos de que dispone y el anuncio del recorte que se producirá a consecuencia de los presupuestos generales del Estado no tiene más remedio que adecuar la plantilla a la realidad que puede afrontar para evitar básicamente que el museo tenga déficit", ha dicho Mascarell en un acto para el fomento de la lectura.

El conseller, que se ha "solidarizado" con los trabajadores despedidos, a los que ha agradecido el trabajo hecho, opina que "si el museo hace déficit, sufrirá más en el futuro".

También considera "correcta" la decisión adoptada por la dirección y la gerencia del MACBA y se ha mostrado respetuoso con la decisión del MACBA.

Respecto a la posibilidad de que estas medidas se extiendan a otros grandes equipamientos culturales catalanes, el conseller ha asegurado que "no hay una indicación o regla general, porque sería una mala medida".

La dirección del museo justificó ayer los despidos por razones presupuestarias, después de que tanto el Ministerio como la Generalitat hayan recortado sus aportaciones al museo este año en un 15 %.

"Menos casinos y más cultura"

Fri, 13 Apr 2012 15:57:03 +0200

Es encomiable el esfuerzo de la Generalitat por llevarse el proyecto Eurovegas al delta del Llobregat, porque eso indica que es un gobierno que intenta reactivar la economía catalana y reducir el paro. No obstante, el fin no justifica los medios.

Los casinos internacionales sintetizan lo opuesto a los valores que transmitimos a nuestros jóvenes: les enseñamos el respeto de los derechos humanos en todos los rincones del planeta, la filosofía del esfuerzo, del sacrificio, el valor de la cultura, y ver en el dinero un instrumento que promueva una vida digna para todos. En las antípodas de todo esto, los casinos internacionales blanquean el dinero de la trata de mujeres y de menores; atraen magnates forjados sin estudios pero con mucha corrupción, como los rusos poscomunistas, que se quedaron con el petróleo y el gas del país, y que ordenan matar a quien ose denunciarles en la prensa; estos casinos promueven la cultura del esfuerzo nulo, de la corrupción, del dinero como único fin válido en la vida.

Si plantamos Eurovegas o Euroshanghai en El Prat de Llobregat, ya nos podemos jubilar masivamente los maestros y profesores catalanes, porque de nada servirá que eduquemos a nuestros jóvenes en el valor del esfuerzo, de la cultura y de los derechos humanos, cuando a pocos kilómetros les ofreceremos, como en el cuento de Pinocho, la isla de los Juegos, que se regirá por la ley de “lo que cuenta es ser espabilado, chaval”, y la del “hazte rico sin preguntarte de dónde sale el dinero”. No cabe duda: el ahorro en educación será enorme.

Además, ni siquiera está claro que este casino active la economía a largo plazo. Muchos puestos de trabajo serán para extranjeros que vendrán atraídos por este macroproyecto. Y el día en que al magnate de turno le deje de interesar la ubicación catalana, se irá de aquí y nos dejará compuestos y sin novia. Ni siquiera dirá: “I’m sorry”. Estos tíos nunca piden disculpas.

¿Es este el país que queremos? ¿Deseamos ver a Catalunya convertida en una simpática región folklórica, con toque étnico, alrededor de un punto llamado Eurovegas, que será lo único que saldrá en el atlas mundial? ¿Por qué no pensamos en algo mejor? ¿Por qué no una Ciudad de la Cultura Europea, construida por grandes arquitectos? ¿Acaso no es este nuestro estilo?

* José Sols Lucia J. SOLS, director de la Cátedra de Ética del IQS, Universidad Ramon Llull

El Macba acomiada el 10% de la plantilla

Fri, 13 Apr 2012 16:25:51 +0200

El Punt - Avui

El museu que ha de ser l'eix de l'art contemporani redueix personal

Després que en els últims mesos tant la Generalitat com l'Ajuntament hagin situat el Museu d'Art Contemporani de Barcelona com l'eix del sistema de l'art contemporani català, amb molt més poder i amb una categoria gairebé de museu nacional, ahir la direcció del centre va fer efectiu l'acomiadament de nou treballadors, dels 99 de la plantilla. Molt afectats, els treballadors del museu es van concentrar ahir per protestar contra aquesta mesura i per denunciar “la incoherència” que suposa la reducció de gairebé el 10% del personal del centre després que les administracions hagin anunciat a so de bombo i platerets que el museu ha de liderar el sistema de l'art contemporani català. Els acomiadaments han estat directes perquè no s'ha arribat al mínim per fer un ERO.

El Macba té actualment un pressupost d'11 milions d'euros. Els acomiadaments arriben després que la Generalitat hagi reduït un 15% la seva aportació al museu, mentre que la setmana passada el ministeri va aprovar reduir-la entre un 14 i 16%, segons ha explicat la presidenta del comitè d'empresa, Patrícia Quesada. El Macba és el primer museu de grans dimensions que redueix personal com a conseqüència de les retallades pressupostàries.

Parlament: "Poca claredat" en les explicacions de Solà

Thu, 05 Apr 2012 12:25:04 +0200

'Ara'

El secretari general de Cultura, Xavier Solà, ha defensat que no s'ha enriquit a través dels càrrecs públics. En una compareixença al Parlament tutelada per bona part del departament de Cultura –el conseller Mascarell escoltava les explicacions del segon de la seva conselleria des de primera fila i Fèlix Riera i Vicenç Villatoro, entre d'altres, ho feien des dels seients posteriors–, Xavier Solà s'ha defensat de les acusacions que apuntaven que hauria cobrat diners a través d'una empresa que compartia amb Josep Maria Matas per una gestió d'uns pisos de protecció oficial a Vic promoguts per una fundació privada de l'Associació Catalana de Municipis , on tots dos ocupaven càrrecs de responsabilitat.

En paral·lel, també ha donat explicacions sobre l'elaboració del catàleg de masies que va fer per a l'ACM mentre hi va estar vinculat com a cap dels serveis jurídics –entre el 2000 i el 2007– i pel qual va cobrar el 2009 a través de 65 factures inferiors als 3.000 euros un valor total de 193.000 euros, IVA inclòs. Solà ha defensat que, inicialment, va emetre una única factura per l'import total del projecte, però que l'entitat municipalista li va demanar que ho fes en 65. El número dos del departament va emetre les factures dos anys després de deixar el càrrec que ocupava a l'ACM.

Així mateix, ha reconegut que per fer-ho va comprar una societat perquè havia de facturar-ho abans de finals del 2009 i no tenia temps de constituir una societat. "Comprar una empresa és il·legal? No. És immoral? No", ha reblat, i ha insistit que es va inscriure al registre i que va canviar-ne l'objecte social.

Diverses informacions publicades pel diari 'El País' i que han reproduït els diputats del Parlament informen que amb aquests beneficis Solà s'hauria comprat un pis a Cadaqués per un valor de 180.000 euros que no s'hauria inscrit. "No m'ha vagat, però ho he pagat amb xecs i es pot comprovar", ha insistit. "Amb els diners que guanyo treballant puc fer el que em sembli, diria", ha afegit Solà.

S'ha volgut destruir una persona

Durant la seva primera compareixença, el secretari general de Cultura ha desgranat el seu currículum. Ha sigut acusat pels grups de l'oposició de "falta de concreció" i de desenvolupar tasques incompatibles i èticament reprovables. Solà ha afirmat: "El problema no el tinc jo, massa sovint el té la política, i tots plegats hem de fer aquesta reflexió. Estem fent un mal a la dignificació de les nostres professions", ha insistit. Al seu entendre, s'ha volgut "destruir una persona, el seu prestigi personal i la seva feina". S'ha mostrat convençut que el desenvolupament dels seus càrrecs era "compatible" i que tothom sabia que era el director de la fundació perquè surt "fins i tot en el seu currículum". "No sé si hem de recomanar a la gent cues de pansa", ha criticat.

PSC i ICV-EUiA reclamen la dimissió de Solà

Tots els grups de l'oposició han coincidit en el fet que els càrrecs exercits i la seva entrada al Govern eren "incompatibles", "èticament reprovables" i "políticament injustificables".

La diputada Consol Prados ha dit: "Per emetre les factures compra una empresa inactiva, una empresa pantalla que mai més ha facturat res, i tot això mentre és regidor d'Urbanisme i Cultura", ha insistit, després d'afegir que amb la compareixença "no s'han aclarit els dubtes". Davant d'això, el PSC i ICV-EUiA li han reclamat la dimissió i, en cas que no es faci efectiva, que el conseller de Cultura el cessi.

En una línia similar s'ha expressat la diputada del PP Alicia Alegret, que ha considerat que és "difícil de pair políticament". "Ha parlat de tot menys del que havia de parlar", ha insistit. Al seu entendre, ha barrejat l'activitat privada amb càrrecs públics. "Si és possible, alguna cosa està fallant en el sistema. Si fos legal i normal, no hauria vingut mig departament de Cultura ni seríem aquí", ha considerat, entenent que Solà ha signat convenis "sent art i part". Per això, ha demanat que investigui l'expedient l'Oficina Antifrau o la Sindicatura de Comptes.

La diputada ecosocialista Dolors Camats ha afirmat: "M'és igual si és legal, això ho dictaminen els tribunals, aquí el que cal demanar als responsables polítics és que hi hagi ètica i responsabilitat pública, i no ens sembla que aquest comportament vagi en aquesta línia", ha afegit. "No ha dit que ha fet d'escolanet però, malgrat que sembla que dóna tanta importància a l'ètica, el seu comportament no n'és, d'ètic", ha conclòs.

Pere Bosch, diputat d'ERC, ha lamentat que les darreres setmanes estigués "més interessat" a desmuntar el missatger que en el missatge i ha criticat que hagi fet una intervenció biogràfica com la que es podria trobar "a l'Enciclopèdia Catalana".

Finalment, el diputat de CiU Jordi Turull ha criticat que es vulgui traspassar la "decadència de l'anterior govern" a l'actual i que només es va "a cop de titular". "S'està practicant un exercici de maccarthisme en estat pur i vostè és només un instrument més en la línia d'enfonsar l'adversari per surar una mica", ha criticat. Així, Turull ha demanat a l'oposició "coherència".

"Silencis poc honorables", un article de Joaquim Coll

Thu, 05 Apr 2012 11:58:47 +0200

El Periódico, 4 d'abril de 2012

Molts deuen recordar el gest enèrgic que va tenir Ferran Mascarell quan va criticar el guió de la gala dels premis Gaudí de cine. «Em moriria si no us digués que no em va agradar gens, gens, gens», va carregar en la tradicional recepció als premiats. Mentre deia això fulminava amb la mirada Joel Joan, president de l'Acadèmia. La veritat és que una mica de raó no li faltava, perquè les pulles contra les retallades en cultura van tenir un aire massa gremialista i les al·lusions a la corrupció dels polítics van ser bastant desencertades. Mascarell va adornar la seva crítica amb aquesta moralina que el pensament nacionalista utilitza sovint anomenada «autoestima de país». I el to de la gala, és clar, no la reforçava. Per això mateix, sorprèn ara la inacció del nostre decidit conseller davant la situació insostenible que viu el seu número dos, Xavier Solà, secretari general de Cultura, acusat de desplegar activitats econòmiques poc edificants per a l'autoestima col·lectiva tant des de l'Associació Catalana de Municipis com en qualitat de regidor d'urbanisme a Vic. Fossin il·legals o no, i igual que en el cas del cessat Josep Maria Matas, són un clar abús de poder per tal d'obtenir un lucre personal. El dubte raonable és si tot això passava d'esquena a la direcció de CDC o hi ha alguna altra cosa. Aquest matí Solà compareix al Parlament per donar explicacions.

Mascarell no hauria de demorar més la presa d'una decisió que a aquestes altures sembla inevitable. No té més remei que practicar a casa seva el rigor que predica. Encara que, sincerament, no em faria gaires il·lusions: el conseller més aviat sembla presoner de les seves circumstàncies, del paper que va acceptar per ocupar aquest càrrec. D'una altra manera no es comprèn el seu prolongat silenci sobre el cas Palau i la seva negativa a condemnar l'intent de CiU que no hi hagués una peça separada que investigués el finançament il·legal de la formació nacionalista. Hi ha silencis i inaccions que són molt poc honorables.

El PP retira el nombre de Rafael Alberti de un teatro

Thu, 05 Apr 2012 12:15:56 +0200

Público, 2/abril/2012

El Teatro Municipal de Huércal-Overa dejó de lucir el pasado 26 de marzo el nombre del ilustre poeta andaluz Rafael Alberti. El Ayuntamiento, gobernado por el Partido Popular desde las pasadas elecciones municipales y autonómicas de mayo de 2011, decidió retirar el nombre del poeta al considerar que Alberti “no vende” a Huércal-Overa “como municipio. “Es un ejemplo más de la dinámica instalada en el Partido Popular: la instauración del pensamiento único”, señala a Público.es el concejal del PSOE Antonio López Olmo.

La decisión de retirar el nombre del poeta de la fachada del Teatro Municipal responde a una doble vertiente, según asegura el concejal de Cultura de la localidad almeriense, Antonio Lázaro, a Público.es. Por un lado: “El poeta no vende bien la ciudad porque no tiene ninguna vinculación histórica con el municipio”, apunta Lázaro. Por ello, “no hay razón para que el mayor espacio escénico de la localidad esté dedicado a esta persona”. Por otro lado, Lázaro señala que la manera en la que se eligió el nombre “no fue la más democrática ni la más correcta”.

El nombre del Teatro Municipal fue elegido en una encuesta a través de las redes sociales en la que podían votar todos los vecinos cuando gobernaba el PSOE. “Esta manera de decisión no es acorde a la Ley de Régimen Local. Una persona podía votar 1.000 veces distintas desde diferentes ordenadores. Además, no permitía que la voz de la tercera edad se viera reflejada”, añade el concejal de Cultura.

Por todo ello, el actual equipo de Gobierno de Huércal-Overa ha decidido retirar el nombre de la fachada del Teatro Municipal de manera unilateral para, “dentro de un tiempo, promover un debate en la ciudadanía y votar con normas que se ajusten a la Ley de Régimen Electoral”. “No es una cuestión de ideología sino el compromiso del equipo de Gobierno de hacer las cosas bien hechas”, concluye Lázaro.

Estos argumentos son tildados como “excusas” por parte del PSOE, ahora en la oposición. “La opción de Alberti fue la elegida por un amplio margen de diferencia”, señala López Olmo, concejal del PSOE. “Por ello, el equipo de Gobierno informó al Patronato de Cultura y después lo sometimos a debate y votación en el Pleno del Ayuntamiento”, apostilla.

“Si ahora el Partido Popular ha retirado el nombre del poeta es por un mero capricho del concejal de Cultura. ¿No es más lógico promover el debate, votar y si sale elegido un nombre distinto al de Rafael Alberti proceder a su retirada? No hay más que motivos ideológicos detrás de esta retirada”, prosigue López Olmo.

Asimismo, el concejal del PSOE considera que argumentar que Alberti “no vende” a la ciudad es “absurdo”. “Rafael Alberti es uno de los poetas más ilustres de Andalucía. Cualquier edificio del mundo que lleve su nombre está bien llamado. Y si ese edificio está en Andalucía, mucho más”, asegura López Olmo.
La ‘renacionalización’ del callejero

Esta decisión no es la única de este tipo que ha tomado el Partido Popular desde que llegara al poder a gran parte de los municipios españoles tras las elecciones municipales de mayo. En Ciudad Real, el Ayuntamiento de Villamayor de Calatrava, un pequeño pueblo situado en la comarca de Puertollano, retiró del callejero municipal , a finales del verano de 2011, nombres como Pablo Iglesias, Pablo Neruda y Enrique Tierno Galván.

En octubre de ese mismo año, el Ayuntamiento de La Zubia borró de un plumazo el nombre de Miguel Hernández, Durruti y Che Guevara . Apenas dos meses antes de este suceso, Granada retiró del cementerio de la ciudad una placa que homenajeaba a los fusilados republicanos durante la Guerra Civil. Sin embargo, la localidad mantiene el monolito fascista dedicado a José Antonio Primo de Rivera en pleno centro de la ciudad.

Por otro lado, la alcaldesa de Elche, Mercedes Alonso , nada más tomar el cargo se propuso acabar con los vestigios de 32 años de gobierno socialista en la ciudad ilicitana . El, hasta entonces, jardín Dolores Ibárruri, la Pasionaria, pasó a llamarse Jardín de la República Argentina. Además, la avenida del Ferrocarril pasó a denominarse Vicente Quiles, uno de los últimos alcaldes franquistas y la avinguda del País Valencià pasó a denominarse la avenida de la Comunidad Valencia.

Además, el alcalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido , anunció nada más tomar posesión de su cargo que una de sus primeras medidas sería retirar el nombre de la actriz Pilar Bardem de una de las calles hispalenses.

Jordi Martí: “Amb el patrimoni de Gaudí no s’hi juga”

Sun, 25 Mar 2012 20:58:30 +0200

El president del GMS exigeix a l’alcalde que s’oposi frontalment a la idea de vincular l’obra de l’arquitecte català amb Eurovegas

“La marca Barcelona, que gaudeix de prestigi internacional gracies al treball seriós i continuat de molta gent, de retruc, pot veure’s afectada”, ha alertat

Per Martí, “utilitzar Gaudí per embolcallar casinos és una falta de respecte al país i a la seva cultura”

Avui s’han conegut nous detalls sobreel projecte d’Eurovegas. Segons publica el diari Ara, Sheldon Adelson haproposat a la Generalitat vincular aquest projecte a la figura i obra d’Antoni Gaudí.

El diari, citant fonts molt properes a les negociacions, assegura que s’estudia anomenar al macrocomplex Gaudí Sans i, fins i tot, fer la rèplica delgratacel que l’arquitecte català va concebre per a Nova York.

“El Govern i LasVegas Sands Corporation deuen pensar que catalanitzant el projecte el faran méssimpàtic a ulls dels ciutadans. L’obra de Gaudí és patrimoni de la humanitat. Utilitzar el seu estil arquitectònic per embolcallar casinos és una falta de respecte al país i a la seva cultura”, ha denunciat el president del Grup Municipal Socialista, Jordi Martí.

“Exigeixo a Trias que actuï com alcalde deBarcelona i que faci valer la seva posició per oposar-se frontalment a la ideade vincular l’obra de Gaudí amb Eurovegas. Amb el patrimoni de gaudí no s’hijuga”.

De retruc, ha alertat Martí, “la marca Barcelona, que gaudeix deprestigi internacional gracies al treball seriós i continuat de molta gent pot veure’s afectada”.

Barcelona, 23 de març de 2012

El Grup Parlamentari aconsegueix la compareixença de X. Solà

Sun, 25 Mar 2012 21:05:36 +0200

La comissió de Cultura demana, a instàncies del Grup Parlamentari Socialista , la compareixença del Secretari General de Cultura, Xavier Solà.

Consol Prados recorda que els fets atribuïts a Solà “no han estat desmentits” i considera que “la ciutadania ens demana transparència i ens aquests moments, més que mai, en política hem d’apostar per l’ètica”.

La comissió de Cultura del Parlament ha acordat avui, a instàncies del Grup Parlamentari Socialista, demanar la compareixença del Secretari General de Cultura, Xavier Solà, per tal que aclareixi les informacions sobre presumptes cobraments de l'Associació Catalana de Municipis. La portaveu socialista de cultura, Consol Prados, ha afirmat després de la votació de la compareixença que “no són situacions que ens agradin perquè en aquesta comissió s’ha de parlar de cultura, però és que estem parlant de l’actual número 2 del departament de Cultura”. En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que “el conseller Mascarell es va comprometre en seu parlamentària a que no hi hauria cap problema per a la compareixença de Xavier Solà per donar les explicacions necessàries”.

Consol Prados ha assegurat que “creiem que la responsabilitat política és al llarg de tota la carrera i pot estar en joc la credibilitat de Xavier Solà”. Segons la portaveu socialista, amb la sol•licitud de compareixença “donem l’oportunitat que es puguin aclarir alguns dels fets, que a més a més no han estat desmentits”. “Lamentem que ens veiem en aquestes situacions, però la ciutadania ens demana transparència i ens aquests moments, més que mai, en política hem d’apostar per l’ètica”, ha conclòs.

Jordi Martí: “Barcelona guanya una sentència; els ciutadans, un nou equipament”

Sun, 25 Mar 2012 21:13:31 +0200

El president del GMS demana que el palauet de Muntaner acolli la biblioteca de Sant Gervasi-Galvany i que es garanteixi que tot el llegat retorni a l’Ajuntament

El Tribunal Suprem ha ratificat avui la sentència de gener de 2009 i ha confirmat que l’Ajuntament de Barcelona és el propietari del llegat de l’empresari Julio Muñoz Ramonet, un palauet situat al carrer de Muntaner i els bens que hi conté. “Avui acaba un procés que es remunta al 1995. La ciutat, com volia Muñoz Ramonet, és la beneficiària del seu llegat”, s’ha felicitat Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista . “La ciutat, i el districte de Sarrià-Sant Gervasi”, ha dit, “guanya un nou equipament”. El president del GMS ha anunciat que demanarà que el palauet acolli la biblioteca de Sant Gervasi-Galvany i que es garanteixi que tot el llegat dipositat a l’interior retorni a l’Ajuntament.

Barcelona, 21 de març de 2012

El PSC lamenta la mort de Teresa Pàmies

Tue, 13 Mar 2012 21:30:26 +0100

El Partit dels Socialistes de Catalunya vol lamentar avui la mort de l’escriptora Teresa Pàmies, una veu compromesa amb la justícia social implicada amb les organitzacions polítiques, socials i sindicals d’aquest país.

Vinculada des de molt jove a l’activisme polític i a la defensa dels drets de les dones, Pàmies va ser un referent en la defensa de la nació catalana i en la lluita contra la dictadura que la va portar a l’exili i que va retratar en la seva extensa obra literària.

Teresa Pàmies, Creu Sant Jordi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, esdevé avui un referent progressista de defensa dels valors d’igualtat i justícia.

Nou Comitè Sectorial de Cultura del PSC

Fri, 09 Mar 2012 19:23:28 +0100

Ahir tarda va tenir lloc a la seu de Nicaragua Plenari de la Sectorial de Cultura. La secretària sortint, Montse Tura, va fer balanç de la seva gestió durant el mandat 2008-2012; i el nou secretari, Jordi Martí, va exposar les seves línies de treball.

A la sessió també es va escollir el nou Comitè, el qual estarà format pels següents companys i companyes:

Xavier Menéndez - Delegat Sectorial i Patrimoni

Alba Barnosell - Municipal

Consol Prados - Parlament de Catalunya

Àlex Sáez - Corts Generals

Maria Badia - Parlament Europeu

Xavier Marcé - Empreses Culturals

Assumpta Bailac - Lectura Pública

Paquita Sanvicén - Política Lingüística

Dani de Torres - Diversitat Cultural

Núria Sempere - Ensenyaments Artístics

Xavier Barberà - Web i Comunicació

Joaquim Coll - Vocal

Núria Iceta - Vocal

Jordi Font - Vocal

Pietat Hernández - Vocal

Borja Sitjà - Vocal

L'Ajuntament de Girona elimina el festival de Músiques Religioses

Fri, 09 Mar 2012 19:37:01 +0100

ACN

El PSC assegura que CiU vol "desmantellar els projectes del passat" i per això elimina el Músiques Religioses de Girona
La cap de l'oposició defensa que el festival era beneficiós per a l'economia de la ciutat i reclama al govern que expliqui les alternatives

La cap de l'oposició a l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch , ha recriminat al govern municipal la decisió d'eliminar el festival Músiques Religioses i del Món. Bosch veu darrera d'aquesta decisió una voluntat de CiU de "desmantellar" tot allò que vingui del passat.

Des del PSC han defensat que el festival, nascut el 2000 sota el govern de Joaquim Nadal, és beneficiós per a l'economia de la ciutat i que, en l'edició de l'any passat, va deixar un retorn de 180.000 euros mentre que l'ajuntament hi aporta 150.000 euros. La cap de l'oposició també ha demanat al govern que expliqui quines són les alternatives que ha anunciat i ha defensat que la cultura és un "tret identitari" de la ciutat.

RSS