Cultura

Joan Francesc Marco presenta la nova proposta de política cultural del PSC

  • Actualitzat:
  • Creat:

En el marc de l'acte 'Compromesos amb la Cultura' del passat dissabte 7 de març. Reproduïm tot seguit el seu discurs d'inauguració de l'acte i de presentació del document.

Fa una setmana, dissabte passat, ens trobàvem al tanatori per acomiadar la Rosa Novell i fer costat a l’Eduardo. Gran actriu, millor persona, compromesa amb la dimensió social de la seva professió. És provable que avui estigues aquí, l’hagués trucat, m’hagués dit el que fèiem malament, m’hagués renyat, però és provable que, finalment, hagués estat un cop més entre nosaltres i és per això que crec que l’hem de recordar.

Voldria saludar a Iban García, secretari de cultura del PSOE, que un cop més està entre nosaltres, sovint ens visita i sempre està pendent del que passa amb la cultura catalana. Benvingut Iban.

Durant aquest darrers anys de govern de la dreta centralista a Espanya i de la dreta nacionalista a Catalunya, la cultura ha patit de forma molt greu. L’actuació de la Secretaria d’Estat de Cultura i la del Departament de Cultura de la Generalitat durant aquesta legislatura ha estat, més que una política cultural, un atac continu a la cultura, als creadors i a les indústries culturals.

La manera d’entendre la cultura del PP, situant-la en l’àmbit del que és privat, del que és personal, ha comportat un clar retrocés en el sector públic dels afers culturals. L’IVA al 21%, per sobre de la majoria dels països de la UE; la no aprovació d’una llei de patrocini i mecenatge, el greuge en el finançament dels equipaments culturals catalans, la modificació de la llei de propietat intel·lectual sense cap consens -per cert, el tribunal constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSOE- està produint una descapitalització cultural que costarà anys de recuperar.

L’actuació del govern de Catalunya en matèria de Cultura ha tingut un objectiu principal, al qual s’han supeditat tots els altres: subratllar i reforçar l’estratègia independentista. Les contínues retallades han afectat els serveis culturals i els equipaments i han sumit la nostra cultura en un estat de respiració assistida que només ha resistit gràcies als creadors, als gestors i als emprenedors. El pressupost que dedica el govern de Catalunya a la cultura és un 0,7% del pressupost de la Generalitat, i d’aquest una bona part s’ha dedicat als fastos del tricentenari. Aquesta dada, la del 0,7%, diu molt de la consideració que té el govern cap a la nostra cultura. I aquí no val l’excusa del mal finançament de la Generalitat, estic parlant de percentatge, no de xifres absolutes.

Al Departament de Cultura ha mancat lideratge, orientació, ambició, capacitat de coordinació i col·laboració amb els ajuntaments i les Comunitats Autònomes, sobretot amb aquelles amb les quals compartim llegua.

El diari El País, el 23 de setembre de 2014 publicava un article de Juan Goytisolo amb el títol de “El sueño de una gran Andorra” que explica de manera precisa i magistral el que us he volgut dir fins ara, deixeu-me llegir-vos-en un fragment:


Digámoslo bien claro: los nacionalismos exclusivos manipulan los sentimientos en detrimento de la razón y se encierran en el falso dilema entre lo bueno nuestro y lo malo ajeno.Aleccionado por mi ya larga experiencia de las identidades colectivas y mi subsiguiente desconfianza en ellas, mi antinacionalismo, ya sea vasco, catalán o español, me lleva a suscribir por entero el párrafo de uno de los manifiestos llegados últimamente a mis manos: “Queremos luchar por una Cataluña y una España diferentes, que hagan suyas las convicciones y la tradición progresista y de izquierdas de millones de demócratas, librepensadores, republicanos, catalanistas, socialistas, comunistas o anarquistas”. Creo que dos de los intelectuales peninsulares que más admiro —Pi y Margall, efímero presidente de la Primera República, y Manuel Azaña, nuestro último jefe de Estado libremente elegido— podrían estampar su firma en él”.

Dit això, entro ja plenament en el que és el motiu de la nostra trobada, que es presentar-vos la nostra proposta de política cultural:

El document que teniu a les mans és el resultat d’un debat que s’ha produït, en primer lloc, a l’interior del partit i, posteriorment, amb el món de la cultura. Hi han participat responsables d’equipaments culturals d’àmbit nacional, associacions representatives del sector, creadors, gestors i empresaris culturals i també d’alguns periodistes que s’ocupen o els preocupen els temes culturals. A tots els que hi heu participat vull agrair-vos les vostres aportacions i de manera especial, si m’ho permeteu, a en Jordi Font, a Pipo Carbonell i a Carles Martí, tots tres secretaris de cultura del PSC abans de ser-ho jo que han participat en la redacció del document de manera decisiva. Un document que vol sobreeixir els territoris de partit per esdevenir una proposta vers el món de la cultura i per als ciutadans que tenen dret a accedir-hi.

Com dic a la presentació del document, “aquest vol ser un punt de partida, l’inici d’una nova etapa per a la qual necessitem analitzar amb esperit crític el passat, tenir visió de futur i reassumir aquells valors culturals que van fer del PSC un partit carregat de raó i de sentit comú quan parlava de cultura”.

Aquest document no és un programa electoral, és un document de criteris generals que haurà de servir en el seu moment per fer la nostra proposta electoral i, si és el cas, el programa de govern.

Els i les socialistes entenem la cultura com l’espai de la llibertat, de la inventiva i de la creativitat humanes, de la vida en comú i dels valors que la sostenen.

La globalització i les tecnologies de la informació i la comunicació han esdevingut uns eficaços aliats al servei de la creació, la indústria i la difusió culturals, però hem de ser conscients que la immensa oferta destinada a l’entreteniment no contribueix a l’increment de la capacitat crítica de la ciutadania. Davant d’aquests riscos cal donar la batalla per l’educació en sentit ampli, destinada a la maduració de la persona humana. Cal, doncs, que el sistema educatiu incorpori la cultura en els seus curricula. Cal un veritable pla de alfabetització cultural en el nostre sistema educatiu obligatori.
Volem reiterar els principis que formen part del nostre patrimoni polític, l’ADN cultural dels i les socialistes:

• Apostem per la Catalunya gresol i per la interculturalitat i contra la multiculturalitat.

• Mai confondrem, com fa sovint el govern de CiU, la política cultural amb la política lingüística.

• Entenem que formen part de la cultura catalana totes aquelles expressions que puguin fer arrel entre nosaltres, independentment de la llengua en què estiguin creades.

• Reclamem un cop més que la cultura sigui un àmbit prioritari en l’acció de Govern.

• Cal un finançament digne per a la cultura. Ens comprometem, si governem, a incrementar els pressuposts de cultura any rere any perquè en un temps raonable s’arribi a un 2% del pressupost de la Generalitat dedicat a cultura. En els anys de govern del president Maragall i de la consellera Mieras, de 2003 al 2006, hi havia un pla d’arribar al 2% del pressupost dedicat a cultura. En aquells anys el pressupost va créixer un 60%, va passar de 173 milions d’€ a 275 milions d’€ l’any 2003, avui encara estem per sota d’aquesta xifra, 238 milions d’€ .

• Apostem per incloure l’educació artística en l’àmbit de l’ensenyament obligatori.

• Promourem amb el PSOE una llei estatal de mecenatge i desgravacions fiscals. A Catalunya en cal una de pròpia que desgravi sobre els impostos cedits les aportacions privades a la cultura.

• Les administracions locals (ajuntaments, i administracions locals de segon grau) han de ser aliats del govern per a desenvolupar polítiques de foment de la creació, l’associacionisme i la indústria cultural. És als pobles, a les viles i a les ciutats de Catalunya on trobem la rica i diversa realitat cultural del país. Exigim una relació de col·laboració lleial del Govern de Catalunya en comptes de la desconfiança i el menysteniment.

• S’ha de reformar el CoNCA dotant-lo de més notorietat i de més competències.

• S’ha de reconèixer el paper que fan les associacions com a creadores i proveïdores de béns i serveis culturals. Cal que l’administració pública els doni suport i sobretot que no creï organismes i serveis que ofeguin aquest ric teixit.

• Que la indústria cinematogràfica, l’editorial, la música, el teatre, el patrimoni cultural, l’educació artística, entre d’altres, requereixen plans integrals d’actuació amb compromisos temporals pressupostaris, plans acordats amb el sector, amb tots els departaments del govern afectats amb tots els nivells de l’administració. Menys plans estratègics o acords nacionals que són meres declaracions retòriques i més pactes eficaços per resoldre la greu situació de la nostra cultura. Miquel, a la cultura també li convé la teva recepta: diàleg, negociació i pacte.

• La indústria cultural a Espanya, l’any 2014, va representar el 2,7% de l’ocupació total i més del 3,6% del PIB; a Europa entorn d’un 7%. Aquestes xifres, reclamen una actuació decidida del govern català i espanyol a favor del creixement d’aquest sector que és capaç de crear més riquesa i llocs de treball i arribar a les xifres europees. Cal una llei d’incentius fiscals a nivell Espanyol, un contracte programa amb els mitjans de comunicació públics a favor de la indústria, acords amb l’ICF per finançar la indústria creativa i cultural.

El consum cultural a Catalunya és baix en relació amb altres països del nostre entorn. Si s’incrementa el consum cultural més ciutadans accediran a la cultura; a més, s’aconseguirà un més alt grau d’autofinançament i, per tant, un menor grau de dependència.

• És en aquest sentit que proposem obrir converses per aconseguir un acord entre totes les administracions i els representants del sector amb la finalitat d’incrementar els usuaris de la cultura. Hi ha iniciatives que s’han demostrat eficaces en l’increment de públic: el cas d’abaixar el preu de l’entrada als cinemes un dia a la setmana o els dissabtes gratuïts a l’MNAC.

• L’estructura i funcions de l’administració cultural de l’Estat no ha estat reformada en profunditat des dels anys dels primers governs socialistes malgrat els canvis succeïts en la cultura, en l’administració i en la política. L’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’aparició d’una economia global i l’assumpció de la competència cultural per part de totes les C.A., són alguns d’aquest canvis que obliguen a repensar els objectius i la organització de l’administració cultural de l’Estat. La proposta dels i les socialistes de Catalunya és: redimensionar l’administració cultural de l’Estat introduint una profunda reforma que l’adeqüi a les necessitats de les nostres cultures, una administració cultural que s’adigui a una concepció federal de l’estat i que assumeixi la diversitat cultural i lingüística d’Espanya.

Aquestes són algunes de les propostes que trobareu en el document del nostre compromís amb la cultura. Volem obrir una nova etapa en la qual recuperem la centralitat del PSC en la cultura, una etapa de diàleg amb el sector a favor de la nostra cultura. Volem refer la relació amb el món cultura, volem tornar a ser claus en el desenvolupament de la nostra cultura, dels nostres creadors, del nostre teixit social i empresarial. Volem un pacte de tothom (sector públic, sector privat) a favor de la cultura. La metodologia: diàleg, negociació i pacte. Avui disparem el tret de sortida d’una cursa que ha de ser llarga i esperem que fructífera.

Intervindran , a més de Jaume Collboni, Carme Alborch i Miquel Iceta, una persona que treballa en cultura des del teixit associatiu, Albert Graus; una persona del món de la indústria cultural privada, un productor audiovisual, David Matamoros i una persona del món de la creació, un actor, director i productor, Abel Folk .

I ara us deixo amb Jaume Collboni que serà l’artífex del canvi cultural a Barcelona, primera etapa d’aquesta cursa que ens portarà al canvi a Catalunya i a Espanya amb governs amics de
la cultura.

Moltes gràcies
 

Fitxers adjunts: